Retalls de premsa 2

Pàgina 1 | Pàgina 2 | Pàgina 3

Avui, 27/12/2005 – Teresa Vallbona
“La cantant de jazz Araceli Aiguaviva, presenta el seu segon disc, El ritme de les paraules, una posada en música amb ritmes jazzístics dels poemes de Joan Margarit. L’elecció dels textos no ha estat feta a l’atzar, sinó que s’ha optat pels poemes que Margarit dedica al jazz i als seus mites i protagonistes. Cada cançó representa un petit homenatge: Art Tatum, Charlie Parker, John Coltrane i Clifford Brown són alguns dels grans del gènere representats.
Joan Margarit no només hi ha aportat els seus poemes, sinó que també va actuar en la presentació del cedé, un espectacle multidisciplinari en què a la força de la música de club de jazz s’hi van sumar el poeta i la projecció audiovisual, com a representació de tres disciplines que no estan tan allunyades: ‘Hi ha tres coses que van juntes al segle XX, el jazz, la poesia i la novel·la negra. El protagonista és dur, marginat i té una gran dignitat’, comenta Margarit al final del disc.”

Avui, 14/12/2005 – J.M. Hernández Ripoll
“Segon disc de la cantant, amb composicions que posen ritme de jazz a poemes de Joan Margarit. Sota la direcció musical de Francesc Capella, aquest és un disc recomanable per a orelles delicades.”

Avui, 14/12/2005 – Pere Pons
“Sense estripades ni estirabots, sinó més aviat ancorats en les arestes clàssiques del jazz modern, poeta, músics i veu postulen a l’uníson una proposta plena de lirisme càlid i suau. Es diria amable per la serenor i l’academicisme vocal d’Araceli Aiguaviva; solvent per l’ofici i les bones meneres d’una nodrida participació d’instrumentistes sota les ordres del disciplinat i respectuós Francesc Capella, però en el fons acaba sent punyent i colpidora gràcies a la fondària i el retruc de les paraules, l’expressió, el punt de vista i, fins i tot, la fatalitat que desborden els versos de Joan Margarit. Aplicant el ritme a les paraules, tal com ho especifica el disc en el seu enunciat, Araceli Aiguaviva s’esforça per injectar vitalitat, frescor i un cert punt d’innocència a un imaginari poètic tocat per la mort, la foscor, el misteri, la duresa, el dolor i l’hivern. La feina dels músics sembla també que busqui reduir la fiblada emocional de cada estrofa. El resultat d’aquesta nova trobada entre els poemes de Margarit i el jazz ens ha concedit un híbrid que beneficia totes dues parts.”

Fòrum 2004, 31/08/2004 – Redacció
“Araceli Aiguaviva és la veu del grup de jazz Aiguaviva Quartet. La seva veu serena es barreja amb els ritmes del swing, el blues o les melodies brasileres. Aquesta barcelonina contraresta el que ella anomena “manca d’estudis musicals” amb una veu i una capacitat d’improvisació i atracció del públic dignes de ser admirades.”

Diari de Terrassa, 22/02/2003 – Pamela Navarrete
“[...] formación que encuentra muchas de sus grandes bazas en los conciertos en directo. “
“«Además de que sean temas que me lleguen a gustar, queremos que la gente se lo pase bien y poder establecer una buena comunicación con el público», explica la cantante.
La mejor forma de atajar el camino es encontrando piezas que «den juego para improvisar, y con los que crear un clima caliente con el público». Al principio, reconoce, «sí que estuve buscando ciertos autores», pero luego fueron cayendo en sus manos piezas con las que fomentar la conexión con el público.”

Revista Jano nº1348, 08/06/2000 – Albert Mallofré
“Según esta exposición apresurada, el éxito corrió al principio de boca en boca, pero llegó a ser de dominio públicoy, como no podía ser menos, al final se ha producido una visita consciente de la artista inesperada a un estudio formal de grabación de discos. El resultado no se ha hecho esperar, y el compacto consiguiente ha visto la luz, proyectando el nuevo Aiguaviva Quartet al ámbito de la concurrencia discográfica. Con gran fuerza y con notabilísimos resultados. En el sumario, 14 títulos superclásicos, del género que hemos descrito, y otras tantas demostraciones de tacto y de sensibilidad, de sentido del ritmo y de una reivindicación muy personal de la melodía. Afrontando además, con valentía, un handicap añadido, y es que se administran temas muy oídos, con precedentes memorables en la voz de múltiples intérpretes famosos, de modo que este swing togado resulta doblemente robustecido. Para mayor sorpresa general.”

El Periódico, 26/05/2000 – J.A.Cararach
“La cantant Araceli Aiguaviva, acompanyada per un sòlid trio, pren riscos sense complexos en el seu debut discogràfic i repassa diversos pals jazzístics que van dels estàndards nord-americans als clàssics brasilers.”

La Vanguardia, 25/04/2000 – Redacció
“[...] el grupo se caracteriza por la capacidad de improvisación de sus componentes, así como por su elevada formación musical.”

El Periódico, 26/05/2000 – J.A.Cararach
“La cantant Araceli Aiguaviva, acompanyada per un sòlid trio, pren riscos sense complexos en el seu debut discogràfic i repassa diversos pals jazzístics que van dels estàndards nord-americans als clàssics brasilers.”
La Vanguardia, 25/04/2000 – Redacció
“[...] el grupo se caracteriza por la capacidad de improvisación de sus componentes, así como por su elevada formación musical.

Pàgina 1 | Pàgina 2 | Pàgina 3