Retalls de premsa 3

Pàgina 1 | Pàgina 2 | Pàgina 3

Diari de Tarragona, 01/10/1999 – Redacció
“La qualitat sonora del quartet queda per sobre pràcticament del be i el mal, [...] La veu de l’Araceli destaca pel seu moldeig clàssic, tallat pel patró d’Errol Woiski, que – entre altres – li va fer de professor de cant en els seus inicis.
Precisament, Aiguaviva va destapar la seva faceta d’intèrpret de jazz fa només uns anys, de forma bastant tardana tenint en compte la seva edat (50 anys). Malgrat això, i utilitzant la veu de l’experiència popular, es pot dir que mai és tard per aprendre i molt menys quan el talent és innat.”

El 9 nou, 07/06/1999 – Redacció
“Araceli Aiguaviva va acompanyar-se de músics diferents dels que estaven anunciats; van ser José Reinoso, al piano, Miquel Àngel Cordero, al contrabaix, i Ramón Díaz, a la bateria.
Malgrat que va començar una mica freda, com el públic, Araceli Aiguaviva va recrear cada composició i la seva veu oferia varietat de registres, càlida, sovint, aguda, a vegades, i sempre amb ritme. Cap al final de la primera part, el públic s’animava més i començava a seguir el ritme, amb mans i peus.
El repertori d’Araceli Aiguaviva inclou swing clàssic i s’introdueix en el blues – un blues va tancar la primera part – , la bossa, el funk i les balades.”

La revista del Vallès, 07/06/1999 – Redacció
“A la veu característica i personalíssima d’Aiguaviva, cal sumar també la participació del pianista granollerí Ventura, que forma part del quartet i que segueix tocant fort.”

El Periódico, 22/02/1999 – Rafa Julve
“Araceli Aiguaviva, que a més a més de ser la directora artística del cicle actua amb el seu quartet, reconeix que l’èxit ha estat rotund. Quan el cicle va néixer el 1995 era de fulla caduca: moriria amb l’estiu. «No obstant, es va fer una prova la tardor passada i la resposta va ser excel•lent. Per això s’ha prorrogat fins a l’hivern.»”

Diari de Sabadell, 14/04/1998 – Carles Cascon
“Acostumada a dictar sentència, a la magistrada no li molesta posar-se de nits en mans d’un jurat popular. En realitat, li encanta.”

La Vanguardia, 29/05/1997 – Joaquim Roglan
“Los grandes Duke Ellington, Cole Porter y George Gerswing marcaron un hito en la música de este siglo y su señoría Aiguaviva les aporta una estética original y una recreación personal acompañada de piano, batería y contrabajo. [...] pusieron energía y delicadeza a una música que sacude los areos del Jamboree y la sensibilidad del público. 
Una dama sin toga, vestida de rojo y negro, con un balanceo que invita a la intimidad, bordó temas que evocan el Harlem Neoyorquino, Georgia, Nueva Orleans o Bahía. Ramón Díaz con sus solos de batería, Curro Gálvez en el contrabajo y Joan Díaz en el piano mejor afinado del jazz que se escucha en Cataluña acompañaron la voz de una persona que hace olvidar que el poder judicial es a veces política, economía, escándalo o error. 
[...] antes que una toga hubo y hay una fiel amante del jazz.
Acabó el recital, pero el público apeló y su señoría Aiguaviva tuvo que interpretar otro blues.”

El Mundo, 28/05/1997 – Rafael Vallbona
“Araceli agarra el micro, cierra los ojos un instante y se transporta a la década dorada del swing y de las grandes big bands.”

Diario de Sabadell, 22/04/1997 – Redacció
“Con todo, la artista logró demostrar un claro talento innato, modelado con el estudio, para enriquecer con sus atributos vocales las canciones de Cole Porter o de Duke Ellington.”

Diario de Terrassa, 22/04/1997 – Pamela Navarrete
“[...] la artista logró demostrar un claro talento innato, modelado con el estudio, para enriquecer con sus atributos vocales las canciones de Cole Porter o de Duke Ellington.”

El 9 nou, 18/04/1997 – Redacció
“Araceli es recolza, en les seves interpretacions, en el trio format per Joan Díaz al piano, Ramón Díaz a la bateria, i Curro Gálvez al contrabaix. En conjunt, formen un quartet molt enèrgic però que no deixa de destacar matisos amb tota la delicadesa necessària.”

Pàgina 1 | Pàgina 2 | Pàgina 3